En el cuerpo del mundo

Des dels grans poemes clàssics occidentals fins a qualsevol cançó folklòrica africana, el 'jo' del cantor desapareix, i el seu lloc està ocupat per una consciència impersonal. Per mi, el poeta sempre ha de trencar les trampes de la privadesa, l'obturació del subjectivisme, per accedir a una zona oberta de trobada amb el món. Des d'una indagació en la seva pròpia consciència, el poeta ha d'accedir a la despersonalització, perquè altrament la seva experiència quedarà subjecta a una mena de laberint sense sortida. En altres paraules: la dissolució del jo dóna lloc a una aparició lliure de la consciència. Potser el que el poeta persegueix és el que podríem anomenar, de manera paradoxal, la intimitat dels grans espais, l'entrada a un fora, la penetració a la llum.