Els núvols

Estrepsíades, un pagès ja vell, s'ha casat amb una dona de ciutat, procedent d'una bona família. Fidípides, el seu fill, malcriat per la mare des de petit, s'ha afeccionat als cavalls i ha arruïnat el pare que és perseguit pels seus creditors. Després d'una nit d'insomni, Estrepsíades idea un magnífic pla: portarà el seu fill a l'escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, on aprendrà l'art de convèncer amb la paraula. Però el noi es nega a anar-hi i és el vell en persona qui, assetjat pels creditors, decideix acudir al "pensatori". L'aprenentatge, però, resulta un fracàs, ja que Estrepsíades és incapaç d'assimilar res i l'únic que aconsegueix és desesperar Sòcrates amb les seves ximpleries. Una sàtira enginyosa del nou model d'educació que els sofistes anaven introduint en la societat atenesa de l'època i que tanta por devia fer als defensors dels valors tradicionals, perquè els mètodes sofístics ho posaven tot en qüestió: la moral, la virtut, la justícia, la veritat,...