Ella imagina

Tots els textos d'aquest volum, inclòs el monòleg que li dóna títol, "Ella imagina", estan recorreguts per un fil conductor anomenat Vicente Holgado. És un subjecte una mica obsessiu que se'm va aparèixer en un conte d'armaris titulat "Trastornos del carácter", ja fa força anys, i des de llavors es cola en gairebé tot el que escric. Es tracta d'un tipus neutre i posseïdor d'una naturalesa inestable, ja que de vegades està casat i d'altres vidu, encara que és normal que romangui solter. S'alimenta de iogurts i fruita seca i odia el bricolatge, encara que adora la mecànica. De vegades, quan se li retreu la mandra per viatjar, afirma que és més bell un còlic hepàtic que un capvespre africà. Detesta els animals domèstics, encara que en alguns contes té un gat i en altres, crec, apareix amb un gos. Es tracta d'un tipus inconcret, afligit, com diria un polític, d'un dèficit d'identitat; un paio, en fi, que intenta sincronitzar els seus moviments amb els de la realitat sense aconseguir-ho. Viu de miracle, com tots, però ell de vegades es mor, tot i que de seguida ressuscita. La veritat és que les temporades en què és viu coincideixen amb èpoques de greus desacords que suporto prenent apunts sobre el seu caràcter.