El último hombre blanco

Un matí, quan es desperta, un home descobreix que s'ha transformat. Durant la nit, la pell d'Anders s'ha fet fosc, i la imatge que li torna el mirall és la d'un estrany. Al principi, només comparteix el secret amb Oona, una vella amiga. Però aviat es comencen a conèixer més casos similars. A tot arreu hi ha persones que han despertat amb un aspecte diferent, sense saber com els seus familiars, amics i veïns reaccionaran en veure-les. Alguns veuen aquestes transformacions com un tomb en el poder establert, al qual s'han d'oposar fins a les darreres conseqüències. Molts altres, com el pare d'Anders i la mare d'Oona, es debaten entre un sentiment de pèrdua i inquietud i un altre de profund amor. A mesura que l'enllaç entre Anders i Oona es va enfortint, aquests canvis adquireixen un matís diferent: l'oportunitat d'experimentar una mena de renaixement; la possibilitat de veure'ns nosaltres mateixos, cara a cara, sota una nova llum.