El último atardecer

Maria, una jove metgessa, arriba a un poble de Castella per fer-se càrrec del primer destí. Aquest poble ha triat a causa d'una pel·lícula, El senyor de la guerra, que va veure amb el seu pare quan era una adolescent i que des de llavors no ha pogut oblidar. Un cavaller normand s'hi converteix en senyor feudal d'unes terres estranyes habitades per homes semisalvatges, i s'enamora perdudament d'una misteriosa donzella per la qual acaba perdent el poder i l'honor. Des del moment mateix de la seva arribada a aquest poble Maria assistirà sorpresa com les coses que comencen a succeir-lo guarden una misteriosa relació amb les que vivien els protagonistes d'aquella pel·lícula. I així també hi haurà una llacuna, un cos ferit, estranyes visites a la nit i sobretot un enigmàtic jove pel qual concebrà una inesperada i incontenible passió. El darrer capvespre és un llibre sobre la passió amorosa. La passió com a enlluernament i encanteri, com a experiència que ens permet recuperar la unió amb el món i els poders de la natura; però també com a foscor i mal, com a missatgera inesperada de la mort. La primacia del desig, el culte als sentiments per sobre de la raó i la importància del món de la nocturnitat, dels presagis i la imaginació, són els temes que es repeteixen en aquest llibre que es postula alhora com un nou art d'estimar on es reivindiquen el joc i la gràcia, ja que, malgrat el dolor que potser els espera, mai homes i dones no són més captivadors que quan s'enamoren. A L'últim capvespre es planteja aquest dualisme essencial que fa conviure en el cor humà ordre i sentiment, vida i mort, llum de les tenebres i llum del dia.