El Periódico

Els darrers vint-i-cinc anys han estat potser els més agitats per a la història dels diaris pel que fa a la revolució de les eines i l'impacte global del que fem. En un moment com aquest, d'ebullició de la informació i també de confusió sobre què és el periodisme, tenia un interès especial a mirar enrere i explicar, a través de la meva experiència personal, la vida de redaccions entre il·lusions, desil·lusions i l'energia infinita que sempre ens donen les notícies. La premsa sempre està buscant un camí i el troba més sovint del que sembla. El diari ha canviat i s'enfronta contínuament a nous dilemes. Cada vegada està més clar que el seu model de negoci només és veritablement lucratiu per a uns quants mitjans al món. Però no només ha sobreviscut a internet, sinó que en molts casos ha florit a la seva era. La prova és la cobertura de les turbulències dels últims anys, des de la victòria de Donald Trump i el Brexit fins a la pandèmia i la invasió russa d'Ucraïna. La lliçó és que la grandesa dels diaris està en les seves redaccions, la seva missió i el seu treball més bàsic que recull èxits quan els recursos i les prioritats són al cor de la informació. Els va costar, però al final els triomfadors de la nova era del periodisme a internet han estat el New York Times, el Washington Post o fins i tot el Boston Globe, i no tant Buzzfeed, Vox Media i altres startups que suposadament anaven a reinventar el model de negoci perquè els periodistes no érem capaços de fer-ho.