El mundo de piedra

En una casa amb un gran jardí en un poble mexicà sense nom a finals dels anys quaranta, Peter, de sis anys i mig, llegeix, somia i juga amb els amics. És un explorador, artista, filòsof, místic i científic. El seu món és encara nou, encara no està contaminat pel coneixement rebut. I el món real que l'envolta és únic en aquella època: una comunitat d'exiliats que han trobat refugi a Mèxic dels règims feixistes d'Europa, fent referència a sindicalistes mexicans o artistes com Frida Kahlo. Però els emigrats enyoren casa seva, inclòs el padrastre de Peter, que vol tornar a la seva Alemanya natal. Tot i això, tornar pot no ser segur, cosa que dóna lloc a angoixants discussions entre els pares de Peter i el seu petit grup d'amics. I a poc a poc, Peter comença a comprendre que el seu món pot acabar de cap per avall, que podria veure's obligat a acomiadar-se de tots els que coneix i estima: el seu millor amic, Arón; l'amic del seu pare, Sándor, que parla de revolució i fa trucs de màgia; i Zita, la criada de la família, que li ha ensenyat els consoladors misteris de la pregària.