El Gran Capitán

Va ser el guerrer més noble, més generós i més pur que hagi trepitjat la terra. Els seus enemics ho van honrar i van lloar amb el sobrenom de "Gran" que molt pocs han merescut en la Història. Va néixer i es va criar entre soldats, i la primera vegada que apareix en la Història barallava espasa en mà per defensar l'honor i les vides d'uns jueus conversos. Va ser capdavanter de la Frontera i capità de llances en la guerra de Granada. Manava i combatia a peu i a cavall, i sempre va protegir als seus homes. Va escalar el primer una muralla i va estar lluitant agafat a un merlet. El seu bon fer va atreure l'atenció dels Reis que després van portar nom de Catòlics, que li van brindar la seva amistat i la seva confiança. El rei Ferran li va donar el comandament d'un cos expedicionari molt petit, el primer que sortia d'Espanya en molts anys, i amb ell va expulsar als francesos de el regne de Nàpols. Va venir una pau fictícia, els francesos van tornar a envair el Reame i Gonzalo va tornar a fer-los fora. Va ser amic dels seus amics i dels seus enemics; fidel als seus homes, la seva dona i als seus reis. Va exhortar a Papa a que portés bona vida. Va regalar un regne al seu rei. Per lleialtat al seu rei va renunciar a ser rei, i per no servir a una altra bandera va refusar les ofertes de Gènova, Venècia, de l'emperador i de el Papa que el postulaven com a màxim comandament dels seus exèrcits. Va ser un guerrer i un general excel·lent. Va ser el Gran Capità.