El eslabón luminoso

La baula lluminosa és una història d'Espanya. D'una Espanya que no va ser catòlica, ni tan sols cristiana, i que va representar durant segles una de les cimeres politicoculturals de l'Islam. D'una Espanya cridanerament incòmoda per a alguns i extremadament elogiada per d'altres, en un va intent de pretendre adjudicar valors actuals a societats islàmiques medievals. És una història que cobreix gairebé vuit-cents anys, i fins i tot mil si hi afegim la presència musulmana morisca. No és un error, no és pas un parèntesi, no és merament una manifestació cultural exòtica. Els habitants d'Espanya no haurien de desconèixer una realitat política mil·lenària -literalment- que es va desenvolupar a les terres d'Espanya i els protagonistes dels quals, els andalusins, són -també literalment- els seus avantpassats directes. Aquesta obra mostra l'evolució política dels diferents regnes i cultures que van fer al-Àndalus. Com el de Lleó, Castella, Navarra o Aragó, a l'Espanya musulmana hi va haver diferents entitats polítiques perfectament individualitzades que van lluitar entre elles aliant-se indistintament amb cristians o sarraïns. Regnes col·locats al gran tauler dels escacs peninsulars, amb els seus annexos insulars i africans, que evolucionen interaccionant sense distinció més que de fe, cosa que parlant d'un context medieval és molt, però no suficient per assumir que van existir dos blocs polítics enfrontats sobre base d'identitats religioses. La realitat mil·lenària de l'Espanya musulmana no es pot defugir. És massa temps; molt més que l'imperi dels Habsburg i més que la Hispània romana. Al-Àndalus va configurar Espanya, i no ho va fer només donant-li balls, receptes culinàries o terminologia, sinó com a germen de la manera com Espanya s'entén a si mateixa.