El cocodrilo de Aristóteles

La majoria de vegades, quan un pintor escull tractar un tema filosòfic, pinta un text. Un text o una frase del text, un moment d'aquest text, una paraula fins i tot. Com que pintar una idea resulta difícil, ha de pintar una picada d'ullet que expressi aquesta idea en què es resumeix tot el pensament del filòsof: aquesta picada d'ullet és un detall, ara bé el diable està en el detall. El que cal veure en una pintura que anomenaria filosòfica és el detall que resumeix aquesta filosofia. Per a Anaxàgores és una llàntia, unes verdures per a Pitàgores, una gerra per a Sòcrates i Jantipa, unes llàgrimes per a Heràclit, un riure per a Demòcrit, una copa per a Sòcrates, un llum per a Diògens, una caverna per a Plató, un cocodril per a Aristòtil per a Sèneca, un pa per a Marc Aureli, una petxina per a Agustí, i això per romandre dins dels límits de la filosofia antiga.