El club de las viudas

Maig de 1943. Malgrat els seus escrúpols ideològics, circumstàncies laborals adverses animen Carlos Lombardi a sol·licitar el seu ingrés al nou Cos General de Policia. El recent indult i els avalistes de pes en faciliten la reincorporació a la Brigada de Recerca Criminal, si bé en condicions força incòmodes i limitades. Sospitant que no durarà gaire entre les parets de la tètrica DGS, el seu primer treball consisteix a investigar la desaparició de quatre soldats franquistes a la batalla de Belchite, gairebé sis anys enrere. Allò que inicialment apunta a un rotund fracàs per la molt probable mort dels quatre homes va prenent cos a través de la investigació de les seves vídues. Paral·lelament, es compliquen les relacions de Lombardi a la Porta del Sol per l'interès que suscita entre membres de la policia política, la Brigada de Recerca Social. Com de costum, Carlos Lombardi ha de caminar sobre brases sense cremar-se els peus. Amb l'ajuda, naturalment, de l'exguàrdia d'assalt Andrés Torralba, l'auxiliar d'oficines Alicia Quirós i el bisony periodista Ignacio Mora.