El cine español contra sí mismo

"El cine espanyol contra si mateix" traça les continuïtats i les discontinuïtats fílmiques subterrànies del llegat del surrealisme i del compromís polític dins l'Estat espanyol des dels anys trenta fins a l'actualitat, des de l'obra pionera de Carlos Velo, José Val de l'Omar, Luis Buñuel i Salvador Dalí fins al cinema militant actual forjat a l'estela del 15-M. No obstant, per més que estigui radicat en la història, aquest no és un llibre històric, sinó una contrahistòria, una impugnació de la temporalitat en les diferents formes. Emmarcat per la teoria de cinema i el pensament filosòfic, aquest llibre segueix les empremtes d'aquests antecedents per analitzar l'obra d'una sèrie de cineastes poc estudiats i no canònics amb el propòsit de portar el debat sobre el cinema cap a horitzons crítics alternatius més cosmopolites i complexos. En l'època del posnacional i el poscinemàtic, aquest volum planteja un repte al discurs historiogràfic tradicional i posa en dubte el concepte de "cinema nacional" i qüestions formals de la pràctica fílmica.