El cine de Luis Buñuel

Ateu per la gràcia de Déu, segons li agradava dir, i llegenda del cinema per la gràcia d'un talent que l'ha convertit en l'únic espanyol imprescindible de la història del setè art, Luis Buñuel era un provocador nat, un artista inclassificable, sempre torbador, ancestral i dinamitador implacable de tota mena de convencions. Cada espectador que hagi estat atrapat a la màgia, la hipnosi, el desassossec, l'humor, el sarcasme i la poesia d'aquest insòlit i incendiari director tenen el seu Buñuel favorit. Hi haurà els qui se sentin fascinats pel jove cineasta adoptat per París i ple de brutalitat i passió surrealista d'"Un perro andaluz" i "La edad de oro". Altres es deixaran seduir per aquestes pel·lícules de la seva etapa mexicana filmades amb quatre pesos i tones d'enginy: "Los olvidados", "Nazarín", "Él", "La joven", "Abismos de pasión"... O per les obres del Buñuel oscaritzat i glorificat que roda a França amb grans mitjans, temps i els actors més prestigiosos les sofisticades "El discreto encanto de la burguesía", "El fantasma de la libertad" i "Ese oscuro objeto del deseo". I tots es deixaran seduir per "Viridiana", "Bell de jour" i "Tristana", tres obres mestres que segueixen portant el segell de la genialitat i d'un esperit irreductible. Els textos d'André Bazin, Vincent Canby, Raymond Durgnat, Roger Ebert, Peter Hogue, Pauline Kael, Anthony Lane, Albert Moravia, Jonathan Rosenbaum, David Thomson i François Truffaut, entre altres autors, constitueixen una mirada lúcida a un cinema antropològic més proper a l'assaig, la poesia i la pintura que a la novel·la.