El césped de manzanilla

Agost de 1939. A la casa familiar de Cornualla, al cim d'un penya-segat, s'ajunten com tots els estius els cinc cosins Cuthbertson: el gran, Oliver, acaba de tornar, ferit, de la Guerra Civil espanyola; la menor, Sophy, té deu anys i està bojament enamorada d'ell. Els jocs de la seva joventut daurada estan a punt, però, de concloure: la guerra els separa i els marca per sempre. Aquests sis anys de batalles i bombardejos es cobren algunes baixes, però els que sobreviuen ho fan, per dir-ho així, en gran. Especialment les dones, que descobreixen que només vivint contra les normes és possible viure: "Va ser la manera de rebel·lar-nos contra la nostra educació", declara una; i podria afegir: contra la moral. Quaranta-cinc anys després, es reuneixen en un funeral i recorden, perquè "el record ve a il·luminar la imatge que al seu dia no estava clara".