El censor de Shakespeare

Valladolid, 1624, Seminari per a anglesos de Sant Albano. Monsenyor William Sankey, jesuïta censor de la Inquisició, arriba amb una missió: decidir si inclou a l'Índex de llibres prohibits un volum que es troba a la biblioteca del seminari: l'edició infoli que reuneix pòstumament trenta-sis dels drames escrits per William Shakespeare. La tasca planteja a Sankey un difícil dilema moral, ja que William va ser el seu amic íntim, la seva ànima bessona. Tots dos havien nascut a Stratford-upon-Avon a l'abril de 1564 sota el signe de Taure -ambiciosos i lleials- i el de la vella fe catòlica en un temps de prohibició del seu culte, persecucions i execucions, que no acabarien amb l'anomenada Pau de Londres el 1604, sinó que ressorgirien amb la Conspiració de la Pólvora i s'arrossegarien fins a la Guerra dels Trenta Anys. Al llarg de les seves vides paral·leles es van voler i es van enfrontar després de compartir els perillosos esdeveniments històrics de l'època al costat dels personatges més importants, tant anglesos -Francis Bacon, Walter Raleigh, els comtes de Southampton i Essex, els Cecil- com a espanyols. Antonio Pérez, el duc de Lerma, el comte de Gondomar-. Tot allò que van compartir i tot allò que els va separar assalten el judici de Sankey, que, en enfrontar-se a l'obra de l'amic, farà memòria de les seves vides paral·leles per determinar si, com l'au fènix, William Shakespeare mereix ressorgir, eternament, dels seus cendres.