El arte parodiado

Al món contemporani, la paròdia ha acompanyat sovint la recepció de l'art, històricament associat amb la serietat. Aquest llibre analitza el fenomen com a recurs humorístic, durant un període en què va estar omnipresent a la vida cultural i política espanyola a través de la premsa. L'objectiu és reconèixer com, per què, per què, quan i amb quines conseqüències l'imaginari artístic va cridar l'atenció dels humoristes gràfics i va suscitar tanta atenció entre els lectors de diaris. L'humor apareix sempre lligat a la dualitat i al relativisme de la nostra posició davant d'un món inestable. Si tot allò sobre el que es fa broma conté un tabú, la utilització del món de l'art com a objecte de riure posa de manifest els temors de la seva incomprensió i, alhora, la fascinació que suscita. Aquesta dualitat és un més dels desdoblaments i dels canvis constants de posició de l'ésser humà, lligats a una inseguretat per la pèrdua d'un cànon: el que riu és objecte de riure, l'observador és observat, el poder es converteix en contrapoder, allò seriós es transforma en còmic. En definitiva, el riure és ambigua. Qui sap si allò que ens fa riure avui ens farà plorar demà.