Detrás del ruido

Des que vaig patir un brot psicòtic i em van ingressar dues setmanes en un psiquiàtric per escoltar veus que no podia controlar, presto una atenció mil·limètrica a qualsevol cosa que passi dins del meu cap. Quan començava a sortir del fons del pou on vaig estar, l'única cosa que m'importava era descobrir què podia fer per recuperar-me i estar bé. Però quan ho vaig aconseguir, mentre tothom se n'alegrava, em vaig adonar que el repte en realitat no acabava de tornar a estar dret. El veritable repte era no tornar a caure'm. I com que des que vaig aconseguir refer-me no he tornat a tenir cap caiguda que m'hagi fet tornar a l'hospital, he pensat que potser t'interessava saber què carall estic fent per mantenir-me. T'explico ara un secret? Remuntar després que alguna cosa et parteixi en dos és només el principi de la història. Així que, si estàs tractant de graduar les teves emocions, apagar les pors o abaixar el volum de les teves veus, potser et serveixi aquest consell: intenta col·locar-te darrere del soroll.