Decir el mal

Donem per fet que els éssers humans som egoistes i tendim al mal. Per això, resignats, afirmem que el mal és inevitable. Tot allò que llegim sobre ell no fa sinó reforçar el nostre punt de partida. I ens donem per vençuts: no tenim remei, el mal d'avui es repetirà demà. Arribem fins i tot a insensibilitzar-nos davant de l'horror. Però, i si el mal es pogués pensar d'una altra manera? En recórrer a l'egoisme, estem sent cecs a altres possibilitats per entendre'l? Fem el mal més per manca de qüestionament del que realment ho possibilita que pel seu caràcter consubstancial? Teniu sentit reduir el mal a una qüestió de voluntat individual en lloc d'abordar-lo des de la conformació de la comunitat? Hem convertit el mal en un saberut objecte distanciat de reflexió filosòfica sense voler aturar-nos en la proximitat d'un mal imperceptible i ordinari que no és tal perquè és vulgar, sinó perquè és una pràctica comuna i corrent i, per tant, una mica compartit pels integrants una comunitat. Ana Carrasco-Conde convida el lector a recórrer amb ella un camí que agiti els prejudicis que ens han portat a comprendre la maldat des d'un marc que ha condicionat la nostra mirada. A través de testimonis, aquest llibre posa en qüestió les explicacions tradicionals del mal i proposa pensar-ho sense perdre ni la distància ni la sensibilitat.