De la sobriedad

La vida és el camí que separa el naixement de la mort. En aquest camí, tots els homes busquen la felicitat, però són molts els que caminen errats sense trobar-la. La busquen fora d'ells mateixos i creuen que tenint múltiples coses, acaben sent feliços; persegueixen amb afany or i plata, terres i bestiars; es desvetllen per obtenir fama, títols, el saber múltiple, a més de voler obtenir poder en totes les seves formes. Però quan arriben ho anhelat, s'adonen que no els dóna la felicitat i busquen més i més, indefinidament, per acabar tenint molt i ser infeliços malgrat tot. No veuen que pobre no és el que té menys, sinó qui necessita infinitament més per ser feliç. La sobrietat és una simplicitat voluntària que porta a un nou art de viure en què es privilegia més el ser que el tenir, la vida per un mateix que el parer. De la sobrietat és una invitació a viure segons els preceptes defensats, entre tants d'altres, per Epicur, Gandhi, Pierre Rabhi o l'expresident José Mujica. Porta a desitjar el que ens és natural i necessari, sense més. La simplicitat enriqueix infinitament la nostra vida, alliberant-nos del constant acumulació de coses i tenir, així, més temps per a nosaltres mateixos, per al que de debò importa: viure lliure i amb serenitat.