Corpórea

Corpòria reuneix la poesia que Marta Sanz ha escrit entre el 2010 i el 2022, des de la seva obra publicada -poemaris, plaquettes i "esquirles" de novel·les- a dos conjunts inèdits: Ruïnes homenatge perfectament modernes, textos cohesionats per la reflexió sobre pensament i llenguatge, i la visió política i pandèmica de Monjitas. Aquests poemes sorgeixen del cos. Del cos en relació amb una mateixa i amb la identitat pròpia, també amb els altres: i per aquí treuen el cap l'amor i el sexe i el desig, la família, l'otretat, el temps que transcorre i se'ns marca. Sorgeixen del cos com a fisicitat del pensament, plantejant-se la necessitat -la utilitat- de l'escriptura, la lectura com el símbol de la interpretació, i aquí la ideologia: la ideologia, sobretot. I alhora sorgeixen d'una escriptura fera i radical: "No vull perdre el meu animal./ Que no se'n vagi", ens adverteix Marta Sanz.