Coa man esquerda

A Lisboa, davant de l'estuari del Tajo, un escriptor jubilat rep un sobre que conté una nota i una carpeta plena de fulls mal escrits a mà. En elles, un ancià moribund que vivia en una residència d'avis devastada per la pandèmia relata els esdeveniments inquietants que va viure de petit a casa seva lluny del poble i que el van marcar per sempre. Aquesta mena de confessió o llegat del vell servirà per, a més d'alliberar-se d'una gran càrrega, descobrir un secret que l'escriptor desconeixia de si mateix. Amb un estil molt lliure i seductor, Xabier Quiroga torna amb una eina literària basada en un fet real. Ho fa amb un ritme que deixa poc espai per respirar i de la mà d'un narrador subjecte als dictats de la memòria. El lector s'introduirà inevitablement en l'ambient sufocant d'un lloc inhòspit i a mercè de les mateixes relacions que envolten el personatge del nen. Una història dura i tendra alhora, i finalment aterridora, que ens acosta a l'eterna vilipendiació de l'ésser humà.