Cervantina

Cervantina és la suma incompleta de les novel·les escrites per Nandito: poeta provincià, busca-raons i barrial, que es va negar fins a la seva mort a ser cridat pel seu nom: Fernando Manzano. En el desenvolupament de les novel·les apareixen les històries i els personatges de Bayamo, "un lloc" de l'Orient cubà. Segons els seus veïns, ell va embogir llegint llibres d'ideologies en desús. Llibres que ells no volien conservar ni gosaven tirar. I Nandito, sense cap altra "hisenda" que una màquina d'escriure anomenada Juanita i una bicicleta vella que va heretar del seu pare, recorre aquells carrers de terra i sense permís narra dels vius i dels morts, dels que se'n van anar del país i dels que es van quedar, dels amors i dels odis entre veïns i familiars. Així de desgavellada és la seva aventura literària, fins que un dia trenca la màquina i diu que no escriurà més, que es dedicarà a ballar. I surt a les congues d'un carnaval, on mor apunyalat. Qui va aniquilar Nandito? Aquesta pregunta és la narració coral de la seva última novel·la. Ja ell no hi és present físicament, però els seus personatges donen testimoni de com els seus veïns, amics i enemics tenen raons suficients per aclamar i reclamar pels continguts dels seus llibres.