Campos azules

Una dona de mitjana edat torna al seu poble, a l'altiplà castellà, acompanyada pel seu germà, per vendre la casa dels avis. El llogaret està deshabitat ia la vella casa afloren els sentiments i els records a través dels quaderns que ella escrivia de nena. La dècada de 1960 va ser una època decisiva a la seva vida quan, als dotze anys, es va mudar una temporada al poble amb els seus avis materns. En aquest període de creixement va descobrir el món rural, els seus costums i tradicions, el dur treball del camp, així com la bellesa de la naturalesa i la importància del que és essencial. El poderós vincle afectiu amb la seva àvia, una dona sàvia i forta, el primer amor i una trama rural detectivesca conformen el viatge de la protagonista a les seves arrels i un retrobament amb ell mateix. Campos azules, debut literari de Julia Soria, que avui té setanta-tres anys, és una bella novel·la de formació, a més d'un al·legat sobre l'escriptura i la memòria.