Breviario del viejo corredor

Lector, no vulguis veure en aquest llibre una guia, un protocol, un mètode, ja que no és un compendi de consells, ni de preceptes, ni de vies per assolir cap fita. El que trobaràs en aquestes pàgines seran fragments embastats, reflexions d'un vell corredor en què es barregen córrer amb dibuixar i orografia amb la vida. Córrer i dibuixar han esdevingut, amb el pas dels anys, dues de les meves activitats nuclears. Vaig començar a dibuixar gairebé alhora que vaig començar a córrer. Vaig descobrir la cortíssima distància que separava la mà de la mirada, l'ull de la petjada, el llapis del que la ment captava. Dibuixar és una manera de mirar a poc a poc. Córrer camp a través és percebre el temps geològic, entendre que tot, fins i tot allò petri, està sempre en constant moviment. Així que corre sovint. Trota tranquil. Deixa't portar pel terreny. Mira quan corris. Molt es parla de les cames i els peus del corredor, però el més important és mirar, atendre l'orografia. Ancià corredor, cuida la teva mirada. Evita les caigudes. Però si caus, no et resisteixis. Fes-te'n un amb el terra. No competeixis. No corris per obtenir cap triomf. Quan corres et descobreixes. No intentis superar-te a tu mateix, no intentis superar el terreny. Respira tranquil. No hi ha metes. L'horitzó és la meta. L'horitzó mai no arriba.