Basilio Martín Patino

Basilio Martín Patino va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Salamanca, on va fundar el Cine Club Universitari. A través del seu cinema va posar en perill la censura franquista amb les seves revisions sobre la Guerra Civil. "Nueve cartas a Berta" (1966) ha estat definida com la pel·lícula més moderna i més "nouvelle vague" del cinema espanyol, i "Canciones para después de una guerra" (1971), com la pel·lícula que Carrero Blanco hagués volgut que mai hauria existit. Guardons, premis i homenatges no van aconseguir matisar la realitat i la solitud del seu cinema, una trajectòria plena de desacords i un injust i desesperat aïllament del que va ser objecte i que, no obstant, no va aconseguir ni desactivar-lo ni entristir-lo. El cinema de Martín Patino és bell, independent, ple d'humor i d'ideals llibertaris dels que mai no va claudicar.