Atentado

Un matí qualsevol en una ciutat indeterminada del nord del país, la Finis de gairebé totes les novel·les de Juana Salabert. Hi ha turistes, viatgers, avis passejant els seus néts, aturats "al sol", treballadors, ciutadans de tota mena i edat. I de sobte irromp el que és innombrable, el terror que no s'identifica immediatament, però del qual ja hem acumulat massa experiències directes i indirectes. Un grup d'islamistes radicals pren ostatges al teatre de Finis. El teatre és una obra arquitectònica singular coronada per un fresc on predominen una gran sirena i un hipocamp. La violència sense nom està unida a les vides dels personatges, el seu temps s?acaba. Davant l'horror sorgeix la dignitat humana, la bellesa, el darrer gest, els relats. I en totes les vides és present la Història recent, els lligams amb el passat de migracions, fugides, exilis, desenganys, traïcions, cerques irades de sentit i també afectes profunds. Una història que encara no hem llegit, nascuda de la necessitat de donar veu al pòsit de temor i d'abatiment que ha sacsejat les nostres certeses i que té la seva contrapartida en la vitalitat de la dignitat i del lliurament, en la bellesa i la veritat de la literatura, en la narració com a supervivència.