As iluminacións

El territori d'exploració de l'abisme guanyat per Rimbaud per a la poesia està marcat per dues fites: 1873 i 1886. En el primer d'aquells anys va sortir Une saison en enfer. Un tir amb el qual Verlaine li va colpejar a la mà ja havia segellat la ruptura definitiva entre tots dos, i la mare de l'autor va pagar la factura d'una impremta a Brussel·les, que n'enviaria cinc-cents exemplars. L'altre any de referència, el 1886, és el de la publicació de Les Illuminations, escrit també en el moment de l'emotiva muntanya russa amb Verlaine, que en aquella època es va fer càrrec d'una edició de dos-cents exemplars. Rimbaud, acostumat a ser expulsat dels llocs que ocupa ("com si tinguessin mans", deia Jacques Rivière), es troba en aquell moment a Harar i la seva obra no té ressò immediat, perquè la seva és una ànima sola en el temps, però tira unes llavors que, en un futur, floriran en els textos dels seus néts surrealistes i besnéts de la Beat Generation. Àngel i diable, nega els valors revolucionaris i burgesos com a iguals, i la posteritat serà l'encarregada de donar-li nous resplendors als llamps de la seva ira; ara traduït al gallec per Tamara Andrés i Oriana Méndez, amb admiració i cura.