Aquest cos meu i nostre

Aquest cos meu i nostre és la història de la Cèlia, que se'n va a la Sibèria a buscar la solitud. Quan torna a Barcelona després de viure entre neu i rens peluts, s'adona que la vida i la mort han seguit el seu curs, impertorbables, allà d'on va marxar. És la història del desig, violent i inoportú i brillant com el sol d'estiu. I de la mort, també violenta i inoportuna i cruel com la sang. És la història dels dols, portats com lloses, sobre les esquenes de les dones d'una família. I, sobretot, és la història del desassossec de molts cossos trencats i adolorits que intenten sortir de la seua letargia llarga i dolorosa i trobar, per fi, una treva on descansar.