Apriétame más fuerte

Un productor musical rechaza a Mónica Naranjo per considerar la "música para chonis". Poco després, l'artista ven un milió de còpies de PALABRA DE MUJER. Què ha passat entre aquests dos moments? Juan Sanguino ho explica en aquest assaig, carregat de claus per entendre la transformació de la indústria musical espanyola, que va ser a la seva vegada la transformació d'un país. Mónica Naranjo va formar a un públic nou que cap executiu dels grans productors supo anunciar. En els anys 90 la comunitat gai començava a sacudirse l'estigma del VIH i s'afiava com un grup amb poder econòmic, capaç de vertebrar-se pels seus propis canals (com la revista Shangay), i amb força per encumbrar a un nou tipus d'artistes. Las divas, de capa caiguda des dels temps de las folclóricas, resurgien de nou. Apriétame más fuerte analiza la singularidad del fenómeno Mónica Naranjo: una cantante que triunfó primer en México, que renovó la puesta en escena y sobre la que no pararon de circular disparatados rumores que en realidad hablaban más de la estrechez de aquella España. Però, a més, aquest llibre compta amb la història d'una durada constatació: que la comunitat LGTB va existir com a públic per ser tractada amb dignitat.