Anarquismos

Com a cosmovisió i com a pràctica, els anarquismes no semblen en crisi. La idea que el capitalisme s'endinsa en una fase de corrosió terminal que anuncia un col·lapse general estimula, més aviat, la bateria d'iniciatives que, molt heterogènies, beuen de l'autogestió, de l'acció directa i del suport mutu. A Anarquismes: ahir, avui, demà, Carlos Taibo presta atenció igual al passat i al present dels moviments anarquistes, amb el doble propòsit de buscar els seus fonaments filosòfic-teòrics i d'examinar-ne el desplegament material. Amb aquest objectiu, i amb vocació no dogmàtica, se sospesen la proposta, la crítica de la democràcia liberal, la contestació de l'Estat i del capital, i l'aposta per la gestació d'espais d'autonomia autogestionats i desmercantilitzats. Sense deixar de banda la relació del món llibertari amb el sindicalisme, el feminisme, l'ecologisme, l'antimilitarisme i les lluites solidàries, i debats centrals en aquest món, com els relatius a l'organització, a la tensió entre hedonisme i autocontenció, ia les comunitats naturals i el seu llegat.