Abandono de la discusión

Segons un antic costum, els prínceps i sobirans de l'Índia congregaven periòdicament pensadors, ascetes i religiosos de diferents escoles per discutir sobre alguna qüestió controvertida. La identitat o la diferència entre el cos i l'ànima, la vida després de la mort, el sentit de l'existència, les regles de comportament i certes qüestions morals van ser alguns dels temes de debat. Del seu resultat depenien les condicions de vida de les escoles en litigi, de manera que l'habilitat persuasiva o art de provar adquiriria una gran importància social i política. El tractat de Nâgârjuna (ca. segles II-III) Abandó de la discussió (Vigraha-vyâvartanî) exposa la postura dels madhyamika davant la discussió filosòfica a la llum de la doctrina del buit, sent un dels millors exemples de la dialèctica de Nâgârjuna i de la seva postura filosòfica amb relació al paper que el llenguatge i el raonament lògic han de jugar a la recerca del despertar.