A propósito de Ferlosio

Aquest llibre podria haver tingut altres títols, però potser aquest, A propòsit de Ferlosio, més genèric, sigui el més fidel a un assaig ordit al voltant d'una intimitat moral. Entre la història literària i la intel·lectual, aquestes pàgines interpreten (temerària, encara que acuradament) la trajectòria de Rafael Sánchez Ferlosio a la llum de les transformacions que van tenir lloc en un tram que va de finals dels anys quaranta a principis dels noranta; per això el seu protagonista va saltant de la veu solista al cor, de vegades esqueixat i d'altres diluït a la peripècia d'altres fills de l'elit vencedora de la Guerra Civil. El trauma d'una culpa heretada no va remetre mai i va imposar exorcismes que van oscil·lar entre la ruptura -sempre estrepitosa- i la reformulació; entre l'aferrament sentimental a models apresos a casa i el repudi dels valors que duien adherits. La seva obra és inexplicable sense aquests fantasmes, que van determinar a l'ombra nombroses obsessions, com la meditació sobre la història, la tradició o, en fi, sobre les espinoses maneres de recuperar el passat. Hi ha més en aquestes pàgines, però en última instància potser tot passi per les vicissituds i les ambicions d'un pensador embargat per la culpa i l'anhel de perfecció.