Pornotopía

En plena guerra freda, Hugh Hefner crea la qual aviat es convertiria en la revista per a adults més venuda del món: Playboy, que no era simplement una revista de noies amb o sense biquini, sinó un vast projecte arquitectònic-mediàtic que tenia com a objectiu desplaçar la casa heterosexual com a nucli de consum i reproducció. De la mateixa manera que la societat il·lustrada va creure que la cel·la individual podia ser un enclavament de reconstrucció de l'ànima criminal, Playboy va confiar a la mansió de solter la fabricació de el nou home modern. Aquest assaig ens endinsa a l'arxipèlag Playboy: Disneyland per a adults fet de mansions, llits rodones, grutes tropicals, habitacions temàtiques, circuits de vigilància, piscines transparents, residències de conilletes, avions equipats amb pista de ball i termes romanes... Aquest complex funciona com el primer bordell multimèdia de la història, una Pornotopía moderna instal·lada a la cultura dels mitjans de comunicació de masses i en l'arquitectura de l'espectacle. I també serveix de laboratori per estudiar les mutacions que van des de la guerra freda fins a un capitalisme calent els mitjans de producció són el sexe, les drogues i la informació, i on l'arquitectura funciona com un escenari en el qual es teatralitza la identitat masculina.