Política sin anestesia

Metgessa, mare, dona. Tres paraules que no només eren un eslògan de campanya electoral, sinó que definien la persona que encarnava la candidatura de Más Madrid a la presidència de la Comunitat de Madrid. Mónica García, anestesista de l'hospital públic 12 d'octubre, va ser arrossegada per les marees que van seguir el 15M i va entrar en política, com tants ciutadans corrents en aquell cicle històric. En aquest llibre, Mónica García explica en primera persona el llarg camí que la va portar del quiròfan a l'Assemblea de Madrid; des de les reunions familiars en què es debatia sobre política fins al resultat històric a les eleccions que la van convertir en líder de l'oposició, passant per grans manifestacions en defensa de la Sanitat Pública, campionats d'atletisme o la seva experiència de la maternitat. I ho fa sense anestèsia, sense emmascarar emocions tan doloroses com les que encara li provoca el record dels passadissos dels hospitals col·lapsats, on aflorava la desesperació durant els pitjors moments de la pandèmia.