Nirvana In utero

Els lectors de "Nirvana. Nevermind. L'última revolució" recordaran que havíem deixat el trio format per Kurt Cobain, Krist Novoselic i Dave Grohl iniciant l'any 1992 de la manera més sorprenent possible: amb el seu nou disc desbancant del número 1 de la llista Billboard al Dangerous de Michael Jackson. Una banda totalment desconeguda fora de Seattle fins a poc temps abans, començava a convertir-se en el mainstream que abans detestaven. O més aviat era el mainstream el que s'hi havia desplaçat? La gran pregunta era: què fer ara? Quins passos havia de fer una banda underground que després de fitxar per una multinacional havia aconseguit un èxit planetari amb què gairebé no era el seu segon disc? El primer va ser sortir de gira mundial: el 1992 el grup va actuar per Oceania, Àsia, Europa i Amèrica. Després, a finals d'any, van llançar el disc "Incesticide", que incloïa principalment cançons ja publicades abans en singles, EPs o altres recopilatoris. Però això no era suficient per calmar la set de nous temes de Nirvana. Conscients d'això, i després d'unes maquetes i jams gravades al Brasil, el grup va tornar als Estats Units amb algunes cançons noves ja acabades, i d'altres encara per rematar, però amb la idea de tancar-se a gravar, per fi, el disc que anava a succeir a "Nevermind". El nou LP de Nirvana. Aquest que, després de moltes anades i vingudes, acabaria anomenant-se "In Utero".