Mujeres que lloran agujas

A la recerca dels significats d'una X incògnita que apareix a l'extrem dret inferior del Guernica, sobre la paret de l'edifici que crema, l'autor d'aquest assaig escrit com una novel·la comprova que Picasso va ser pintor a les seves dones i que gràcies a elles va crear una obra extraordinària. Amb altres companyes al seu costat, la seva pintura hauria estat diferent. Picasso era un artista domèstic, subjectiu, que va pintar la vida íntima com qui escriu un diari, i quan va esgotar la inspiració que li va proporcionar cadascuna de les seves amants no va dubtar a canviar de companya per continuar creant una obra nova. "Destruint" Picasso creava, de manera que va aprofitar el patiment de les seves dones per inspirar-se i pintar quadres millors. Així arrossega la fama d'haver sacrificat companyes, amics i familiars en els moments més delicats, en benefici de la creació. No obstant això, la seva obra allotja un humanisme enlluernador, és un cant esglaiador a la vida, a l'amor i al desamor dels seus amics i companyes. Aquest assaig descobreix per fi que el Guernica és viu i evoluciona; que coexisteix en un perfecte paral·lel amb la política espanyola. Des que va ser pintat s'hi reflecteix com en un mirall.