El niño del callejón

1963. Un nen neix i creix en el que fet i fet es convertirà en l'últim pati de veïns de Sevilla: una corrala insalubre, però també un palau decadent, on les famílies s'amunteguen en unes condicions més pròpies del segle XIX que del desenvolupament de la segona meitat del XX. Però alhora, aquest singular model residencial també genera un peculiar sistema de relacions humanes, on la privadesa té un significat molt diferent i la solitud no té sentit. Al llarg dels vuit primers anys de vida del protagonista, els diferents inquilins de la finca constitueixen un microcosmos singular, i componen amb les murmuracions i certeses, les pors i les esperances, un relat coral d'events tints autobiogràfics que el nen només observa, silenciós i absort.