El hombre corzo

Des de molt jove, Geoffroy Delorme va tenir dificultats per relacionar-se amb els semblants. Els seus pares van decidir treure'l de l'escola i el nen va continuar els estudis a casa. Però no gaire lluny d'aquesta hi havia un bosc que no deixava de dir-ho. Als dinou anys, no va poder resistir més la temptació i es va llançar a viure amb el mínim indispensable a les profunditats del bosc de Louviers, a Normandia. Començava per a ell un llarg i ardu aprenentatge. Un dia, va descobrir un cabirol curiós i juganer. El noi i l'animal van aprendre a conèixer-se. Delorme li va posar un nom, Daguet, i el cabirol li va obrir les portes del bosc i el seu fascinant món, al costat dels seus companys animals. Delorme es va instal·lar entre els cèrvids en una experiència immersiva que duraria set anys. Viure només al bosc sense una tenda de campanya, refugi o ni tan sols un sac de dormir o una manta, va significar per a ell aprendre a sobreviure. Seguint l'exemple del cabirol, Delorme va adoptar el seu comportament, va aprendre a menjar, dormir i protegir-se com ells, aprofitant el que l'humus, les fulles, els esbarzers i els arbres li proporcionaven. I així, va anar adquirint un coneixement únic d'aquests animals i la seva forma de vida, observant-los, fotografiant-los i comunicant-s'hi. Va aprendre a compartir les seves alegries, penes i pors.