Diario

Quan el diari de Katherine Mansfield es va publicar per primera vegada el 1927, Dorothy Parker va afirmar a la seva ressenya per a The New Yorker: "El que llegim és tan íntim que gairebé em sento culpable per haver transitat aquestes pàgines. És un llibre magnífic, però crec que només els grans i tristos ulls de Katherine haurien d'haver-ho llegit". En realitat, Katherine mai no va tenir intenció de publicar aquests textos. Després de la seva mort el 1923, el seu marit i editor, John M. Murry, es va dedicar a rescatar tots els escrits que havia deixat inèdits des del 1914 fins a tres mesos abans del seu decés -fragments de ficció, breus notes personals, fins i tot els papers on apuntava els comptes domèstics- i va elaborar amb ells aquest magnífic testimoni, que revela les seves emocions i pensaments més personals, la seva manera de treballar i el seu amor per la vida. Ple d'agudeses, carregat de tendresa i de sentit de l'humor, aquest diari és un document excepcional per conèixer en profunditat una de les autores més destacades del segle XX.