Som iguals o no?

Suposo que tot plegat, comença aquí. Quan el meu embaràs em fa sentir que no som iguals. Quan la meva intuïció em diu que en l'acceptació i en la integració de les diferències, hi pot haver una clau important per fer quallar aquesta revolució feminista del nostre segle. Quan penso que potser cal un feminisme optimista, raonat i raonable. Un feminisme per totes, que sumi, que ens faci lliures... Perquè, si el futur és de les dones, sobretot ho serà de les dones empàtiques i solidàries. De les que no es cansin mai de fer-se preguntes. De les que no deixin mai de buscar respostes