Pau Casals i el noi que tocava el violí

1916, Nova York. Pau Casals, el cèlebre violoncel·lista, es prepara per al gran concert d'homenatge a Enric Granados que tindrà lloc al Metropolitan Opera House. El dia abans del concert, i fruit d'una bonica casualitat, coneix en Paul, un jovenet de quinze anys de família humil, que és fill d'immigrants catalans i que resulta tenir una bona predisposició per a la música. La trobada amb el noi desperta en el músic una simfonia de records d'infantesa i joventut. Pau Casals recorda els seus orígens, la família, els primers concerts. I la música sempre ha estat present. La música flota, no té nacionalitat, no sap res d'enemics. És el més universal dels llenguatges, perquè s'escolta amb l'ànima.