Llegint Bukowski

Des de la literatura del jo, entre el dietari, la confessió i l'assaig, en una hibridació de gèneres literaris, Jèssica Roca no sols ens convida a endinsar-nos en l'obra Charles Bukowski, un dels escriptors més lírics, esquinçadors i controvertits del segle XX, sinò que ens mostra com d'apassionada i vital pot arribar a ser l'aventura de llegir. I d'escriure. "Poc després de la baixa, quan em vaig reincorporar a la feina, el Raúl, un company de treball, es va presentar al despatx amb una motxilla d'on hi va treure Carter, que em va prestar perquè el llegís. "T'adverteixo que Bukowski no sol agradar a les dones", em va dir. Vaig haver de contradir-lo. I podria recordar la nota exacta de Le Onde de l'Einaudi que sonava el vespre que em vaig acabar la novel·la de l'americà. I el nus que se'm va posar a la gola quan escriu que està a punt del suïcidi però l'amor per la seva única filla pot més i li ho impedeix. Jo estava asseguda al Chester de casa i els nens miraven Bob Esponja. Acabàvem de sopar i el Manel feia una cigarreta al pati. Així és com recordo les lectures, a través de la meva vida, per això tots els textos que comento de Bukowski en aquest llibre són tan personals. És un recorregut vital en què m'he anat topant també amb novel·les i poemaris de l'autor al llarg d'aquests darrers anys i que dissecciono aquí de manera dual: la literatura de l'autor de Pulp i el meu tarannà quotidià. Vull fer notar una cosa important: va ser ell qui em va ensenyar que de la meva vida en puc fer literatura. Per aquest ordre. Les millors històries són aquelles que et formen com a persona. Aquest és el màster d'un escriptor".