En el contagi

L'epidèmia de coronavirus té molts números per ser l'emergència sanitària més important de la nostra època. El seu atreviment ens revela una cosa que ja sabíem però que ens costava de mesurar: la multiplicitat de nivells que ens connecten els uns als altres, així com la complexitat del món on vivim, les seves lògiques socials, polítiques, econòmiques, i també interpersonals i psíquiques. És la mesura de com el nostre món ha esdevingut global. L'epidèmia ens encoratja a pensar-nos com a membres d'una col·lectivitat. Ens obliga a un esforç de fantasia que no estem avesats a fer: veure'ns inextricablement lligats als altres i tenir en compte la seva presència en les nostres decisions individuals. En el contagi som un organisme únic, tornem a ser una comunitat, i allò que fem o deixem de fer no ens afecta a nosaltres i prou. En el contagi la manca de solidaritat és, més que res, un defecte d'imaginació.