Zov

Febrer de 2022. Pável Filátiev té trenta-tres anys. És rus. Està contractat a les forces d'assalt de l'Exèrcit. Un dia reben lordre de partir. No saben on van ni quina és la seva missió. Entre rumors i indicis, a mesura que marxen formant una columna de vehicles armats, marcats amb una Z, la realitat va revelant, dia a dia, la veritat de la seva missió: ells, l'Exèrcit de Rússia, estan creuant la frontera amb Ucraïna i avancen cap a Jerson. Dues històries convergeixen en aquest acte de confessió i de rebel·lia, en aquesta crònica bèl·lica i sentimental: la primera és la d'un soldat que es va endinsant a la primera línia del front (al desconcert i la manca d'informació, se suma la precarietat de les condicions en què es troben), i la segona transcorre al seu retorn, dos mesos després, quan topa amb un altre front: el d'una societat civil on la paraula guerra no existeix i la televisió emet propaganda i falsedats, mentre la vida segueix i ningú sembla fer front a la corrupció i al poder. Aquest relat cru i tràgic en primera persona -la primera i fins ara única crònica directa de la invasió escrita per un soldat rus, i per tant, l'única que descriu les condicions de l'Exèrcit rus i el que aquest va fer durant les primeres setmanes de la guerra- posseeix el valor del testimoni immediat, encara candent, d'un conflicte que continua.