Zerria

Al cim dels Alps, Bereket va rebre notícies de Gaspard: "He descobert almenys dos cossos a la glacera Tsanfleuron". La notícia ha sacsejat i inquietat el jove glaciòleg, i no es va sentir bé fins que va conèixer els orígens de la història i la tràgica veritat, allà mateix, al cor dels Pirineus. Els inuit, per agafar el llop, amaguen el mànec del ganivet dins el gel, i unixen amb greix la boca esmolada que queda fora. Arriba el llop famolenc i, desapercebut, muny amb ànsia el greix, juntament amb els seus fragments de sang i llengua. És així com el lector s'empassa la història d'un infanticidi, potser sense saber que està llegint la història de la humanitat, sense adonar-se que es troba en la línia borrosa entre l'home i la bèstia: homo homini lupus? El bon lector pot adonar-se més tard que aquesta història antiga és insuperable i que, per salvar-nos, primer hem d'enfrontar-nos a allò que és horrible per a nosaltres, allò que ens neguem a nosaltres mateixos.