Yo nací contenta en Oraibi

Jo vaig néixer contenta a Oraibi explica la història d'una jove indígena d'Arizona i, a través d'ella, la del poble hopi: homes i dones que durant segles han habitat, en condicions d'extrema pobresa, un altiplà àrid i aparentment erm del que han fet una llar que no canviarien per cap altra. Aquesta és, per tant, una novel·la d'aprenentatge, però molt diferent de les Bildungsroman que ja coneixes, d'El lazarillo de Tormes a El guardià entre el sègol. Hi ha una jove, hi ha una recerca i hi ha un món, als antípodes del nostre, que revela la seva bellesa devastadora, la seva insòlita cosmogonia i unes creences extraordinàries que reuneixen la vida amb la mort, la llum amb la nit i els esperits amb els animals i els éssers humans. Potser és el relat més precís, subtil i autèntic que hagis llegit mai sobre l'absència i la carència, sobre aquesta bona vida fundada en poc més que res. Potser això ho fa tan universal i necessari. És senzill i lluminós, màgic com un conte, profund com el coneixement antropològic que ho inspira. Una autèntica novel·la hopi de què emergim amb una estranya i meravellosa sensació: renovats i més forts, com si acabéssim d'assistir a un ritu de purificació.