Ya calló la lluvia

A "Ya calló la lluvia" Limam Boisha ens ofereix un testimoni íntim del que són els records de la seva llar al Sàhara, del que ha estat el seu exili, de la memòria col·lectiva del poble sahrauí i també de la seva esperança de tornar a la terra que el va veure néixer. Els sahrauís van portar el que ningú no els podia robar: la seva memòria, la seva història, la seva poesia, les seves creences, els seus costums, els seus jocs i els seus ritus; tot allò que els guardians d'una frontera no poden aprehendre ni confiscar. Boisha els evoca gràcies a la bellesa dels seus versos, que vénen acompanyats de l'obra pictòrica de l'artista també sahrauí Mohamed Moulud Yeslem.