Y que nadie sepa nada

Quan em van acceptar a l'estudi de Marco Mancini, l'arquitecte més cotitzat de Madrid, vaig saber que m'acabava de pujar a un tren que només passa una vegada. Si et donen l'oportunitat de demostrar el teu talent i impressionar algú que admires tant, què seria més imperdonable: no llançar-se al buit... o fer-ho amb totes les conseqüències? El que no entrava ni en els meus somnis més bojos és que el meu interès per Marc pogués ser recíproc, i que es convertís en una atracció que ens posés a prova i ens submergís el millor estiu de les nostres vides. Un marcat per les noves experiències, les mentides que ho canvien tot i, sobretot, per un excitant estira-i-arronsa que ens està portant al límit.