VOX: la fuerza nueva del Yunque

La majoria dels mitjans de comunicació han presentat Vox des dels seus inicis com un partit d'ultradreta o feixista. Poc es tenia en compte que entre els seus fundadors hi hagués centristes com Ignacio Camuñas, un dels que també havia fundat UCD. Els defensors de Vox el qualifiquen de constitucionalista davant dels que «volen trencar Espanya». Però a Vox també se l'acusa d'anticonstitucionalista per voler suprimir les comunitats autònomes. Gonzalo Sichar comença aquesta investigació sense cap mena de prejudici, sense una idea preconcebuda, obert a trobar-se el que li deparin les dades. Obre fins i tot amb un capítol molt provocador, "El que m'agrada(ba) de Vox", on analitza si les 100 mesures urgents de Vox destil·len pestilència a ultradreta. Però aquest autor, que va tractar personalment Santiago Abascal abans de fundar Vox, dissecciona com el partit es desprèn dels seus primers líders, tots liberal-conservadors. I com no només això, sinó que ha anat incloent a les seves llistes un reguitzell d'ultres procedents de Forza Nueva i de les organitzacions que van anar sorgint després de la desaparició del partit de Blas Piñar el 1982. I no pocs provinents d'organitzacions neonazis. I una altra via que podria connectar Vox amb la ultradreta, en aquest cas conservadora, és a través de la societat secreta El Yunque i de les seves organitzacions pantalla. Però la vinculació de Vox amb la ultradreta no s'hi limita. Les relacions exteriors, a Europa ia Iberoamèrica, són gairebé exclusivament amb partits d'extrema dreta. En definitiva, és un llibre per mostrar a l'esquerra el que no és Vox, però també a la dreta el que sí que és Vox. A més Sichar aprofita, per la seva antiga pertinença a Ciutadans, per comparar i plasmar com els partits 'regeneradors' no presenten tots els seus comptes, creen estructures paral·leles mercantils, empreses dels seus dirigents facturen al partit, barregen els diners dels grups polítics amb els del partit... de tot menys regeneració.