Vox frente a la historia

Quan un grup o organització política s'embarca en la reescriptura de la història fins a convertir-la en irreconeixible als qui s'han especialitzat en el seu estudi, aleshores el rigor històric s'erigeix en una prioritat política i el deure cívic en un imperatiu moral. D'un temps ençà, la proliferació de mites i l'escala de desinformació sobre el passat han adquirit una nova dimensió. La pràctica no suposa cap novetat. Ara bé: l'estremiment de la història amb finalitats polítiques ha tornat a ser posat d'actualitat de la mà de demagogs d'extrema dreta, la mateixa que ha fet de la història pàtria un dels eixos del combat per l'hegemonia cultural. Vox i els seus ecosistemes mediàtic i parahistòric, sovint sense formació en la disciplina i ignorant els seus mètodes de funcionament, reescriuen la història començant per les conclusions i furgen en el passat per trobar (o inventar) algun tipus d'evidència en suport de la seva interpretació. Els historiadors i historiadores del present volum, avalats per una dilatada trajectòria professional en l'estudi i l'anàlisi de la història, surten al pas dels intents interessats de posar la història al servei d'un projecte ultranacionalista. El llibre cobreix les fites fonamentals dels períodes de la història pels quals Vox sent particular volença (la Reconquesta, la Hispanitat i la Guerra del Francès), així com aquells sobre els quals ha intentat posar sordina en els seus programes, escrits i declaracions (la Guerra Civil i el franquisme). A més, s'hi aborden temes com l'aparell simbòlic, l'apoteosi de l'èpica pàtria o la visió de la nació de Vox.